| Objectius de la Junta de Govern -
Quadrienni 2000-2004:
- Integració de la Subescala de
Secretaria - Intervenció en el Grup A
- Formació
- Pla director
- Cobertura vacants
- Relacions supracol.legials
- Relacions intracol.legials
- Deontologia i màrketing
1. Integració de la Subescala de
Secretaria-Intervenció en el Grup A
Aquesta és una reivindicació del col.lectiu, plasmat per
primera vegada a les conclusions de l’Assemblea del "Colegio Nacional de
Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local" celebrada a Madrid
el 30 de març de l’any 1992. Aquesta reivindicació ha anat experimentat alguna
modificació, però es manté en la seva essència. La resolució definitiva
d’aquesta reivindicació de bén segur que requerirà dosis de paciència, però
sobretot una actitud activa, positiva, inteligent i dialogant, per aconsseguir també el
consens dins el col.lectiu en una qüestió unànimament acceptada pel que fa al fons,
però controvertida pel que fa a la forma.
2. Formació
L’oferta formativa en el camp de l’administració
local és actualment molt variada i sense una mínima coordinació que en pugui garantir
uns resultats correctes. És necessari doncs dotar de lògica a aquesta oferta,
especialitzant-la per col.lectius i territoris.
Actualment el Col.legi de Tarragona té signat un conveni de
formació conjuntament en la Diputació de Tarragona, la Universitat "Rovira i
Virgili" i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest conveni
assegurava infraestructura, professorat i finançament. Ara s’ha d’anar més
enllà. S’ha de conseguir participar en la formulació i organització dels cursos. I
això, tant des de dos àmbits territorials:
Catalunya: Aquest àmbit pertocaria al Consell de Col.legis
pel que fa a la seva concreció, i als col.legis territorials pel que fa a la seva
execució. Tarragona: Execució de la planificació educativa, i
actuacions puntuals: Xarrades, col.loquis, conferències. En relació a aquest àmbit
territorial, seria interessant la participació d’altres col.legis professionals, com
el d’advocats o el d’arquitectes.
A aquesta oferta se l’hauria de dotar del reconeixement
públic, institucional i professional suficient com per complir tant amb els objectius de
formació, com amb els de carrera professional.
3.- Pla director
A la Vena. Ponència de l’Assemblea de Tarragona, es
va acordar la constitució d’una ponència, representativa funcional i
territorialment, encarregada de conduir l'elaboració d'un Pla Director que contemplés
com a eixos : 1/ Els FHN i la diversitat territorial; 2/ Els FAH i el caràcter
estructural de les seves funcions; 3/ Els FHN i l'àmbit directiu; 3/ Els FHN,
professionalitat i polítiques neutrals de provisió de llocs de treball.
Actuament estem immersos en un procés de redefinició
professional, de vegades mancat d’un debat intern seriós i profund.
L’elaboració d’aquest Pla Director pot ésser en aquest sentit un instrument de
treball qualitatiu i participatiu, que s’ha de potenciar per aconseguir un disseny de
professió coherent, adaptat a les necessitats d’una administració local moderna.
4.- Cobertura vacants
Una de les continues preocupacions de totes les juntes
anteriors ha estat la lluita contra l’intrussisme. Aquesta ha estat dificultosa,
perquè no hem estat en condicions d’assegurar la plena cobertura de les places, o
com a mínim l’assistència deguda a les places vacants.
Són dos els àmbits d’actuació:
Àmbit territorial estatal o autonòmic: Es tractaria
d’executar les conclusions de la quarta ponència de l’Assemblea de Tarragona,
per aconsseguir adaptar els processos de selecció i provisió de llocs de treball a les
necessitats reals del territori. Àmbit de Tarragona: S’hauria de tornar a intentar
reprendre el camí convencional amb la Diputació per tal de consseguir prestar els seveis
mínims d’assessorament legal preceptiu, fe pública i intervenció a les places
vacants.
Només quan aconseguim assegurar un servei quasi complert,
podrem entrar a fons en la lluita contra l’intriussisme en totes les seves vertents:
Places no dotades pressupostàriament, inexistència de complements específics, no
resolució de concursos, impediments a les preses de possessió, actitiuds
obstruccionistes,...
5.- Relacions
supracol.legials
Enteses aquestes com les de les organitzacions del col.lectiu
d’àmbit superior al provincial:
Consell de Col.legis de Catalunya: Continuar amb la tònica
actual, que ha possibilitat un Consell fort, representatiu i reconegut. Consejo General Nacional: És important la participació
activa en aquest, ja que és en el que es decidiran qüestions importants i de
trascendència pel nostre futur professional. UDITE: La representació a nivell europeu cada dia adquireix
més fermesa. Ens hem d’aprofitar de tenir dos membres del Col.legi de Tarragona a
òrgans de UDITE, tenint en compte que s’està treballant en la definició d’un
model de funcio directiva local europea, en la qual hi hem de tenir un pes específic.
6.- Relacions
intracol.legials
El nostre és un col.lectiu molt dispers, i de vegades
solitari. S’han d’utilitzar al màxim les eines de que disposem per apropar
l’organització al col.legiat, per aconsseguir la seva participació cada vegada més
activa i decidida. Per això és necessari apropar l’organització al col.legiat,
tant des del punt de vista organitzatiu com humà. Es proposa la creació de seccions
territorials amb una doble funció:
Deliberació, consulta i debat de qüestions d’interès
professional (modificacions legislatives,...) Informació, prèvia o, posterior, de l’activitat del
col.legi.
En definitiva, es tracta de potenciar la participació i la
corresponsabilitazació del colectiu en la tasca dels seus òrgans de govern
7.- Deontologia i
màrketing
Arribar als càrrecs electes de forma que les funcions
legalment assignades a l’habilitació estatal, siguin reconegudes com a necessàries,
de servei i a la vegada que "facin guanyar diners a l’entitat local on
serveixen". Això es pot conduir mitjançant pràctiques experimentals i de difusió
recolzades bàsicament per professionals experimentats de forma que els Alcaldes i
regidors tinguin coneixement de funcions que representen en ocasions una amortització del
cost del lloc de treball de FHN. Per exemple:
Representació i defensa forense. Plans de tresoreria empírica en funció de l’economia i
finances de cada ens local. Qualitat del treball jurídic en via administrativa per evitar
conflictes jurisdiccionals. Pràctiques gerencials en la realització del treball
professional dels FHN. Perfeccionament informàtic dels FHN. Posicionament equidistant entre l’obligatorietat
d’imparcialitat i la virtualitat prioritària de l’acció de govern local. Investigació del món local aportant propietat intel.lectual
en el món jurídic i econòmic. Coneixements penals per evitar problemes d’aquest àmbit
tant pels FHN com per membres electes de les administracions locals.
Aquests principis o idees podrien redundar en una major
acceptació de la nostra existència i vigència, aprofondint en l’ètica,
professionalitat, servei, i en definitiva suport tècnic a la democràcia local.
|
