| Objectius de la Junta de Govern -
Quadrienni 2000-2004:
- Integració de la Subescala de
Secretaria - Intervenció en el Grup A
- Formació
- Pla director
- Cobertura vacants
- Relacions supracol.legials
- Relacions intracol.legials
- Deontologia i màrketing
1. Integració de la Subescala de
Secretaria-Intervenció en el Grup A
Aquesta és una reivindicació del col.lectiu, plasmat per
primera vegada a les conclusions de lAssemblea del "Colegio Nacional de
Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local" celebrada a Madrid
el 30 de març de lany 1992. Aquesta reivindicació ha anat experimentat alguna
modificació, però es manté en la seva essència. La resolució definitiva
daquesta reivindicació de bén segur que requerirà dosis de paciència, però
sobretot una actitud activa, positiva, inteligent i dialogant, per aconsseguir també el
consens dins el col.lectiu en una qüestió unànimament acceptada pel que fa al fons,
però controvertida pel que fa a la forma.

2. Formació
Loferta formativa en el camp de ladministració
local és actualment molt variada i sense una mínima coordinació que en pugui garantir
uns resultats correctes. És necessari doncs dotar de lògica a aquesta oferta,
especialitzant-la per col.lectius i territoris.
Actualment el Col.legi de Tarragona té signat un conveni de
formació conjuntament en la Diputació de Tarragona, la Universitat "Rovira i
Virgili" i lEscola dAdministració Pública de Catalunya. Aquest conveni
assegurava infraestructura, professorat i finançament. Ara sha danar més
enllà. Sha de conseguir participar en la formulació i organització dels cursos. I
això, tant des de dos àmbits territorials:
Catalunya: Aquest àmbit pertocaria al Consell de Col.legis
pel que fa a la seva concreció, i als col.legis territorials pel que fa a la seva
execució.
Tarragona: Execució de la planificació educativa, i
actuacions puntuals: Xarrades, col.loquis, conferències. En relació a aquest àmbit
territorial, seria interessant la participació daltres col.legis professionals, com
el dadvocats o el darquitectes.
A aquesta oferta se lhauria de dotar del reconeixement
públic, institucional i professional suficient com per complir tant amb els objectius de
formació, com amb els de carrera professional.

3.- Pla director
A la Vena. Ponència de lAssemblea de Tarragona, es
va acordar la constitució duna ponència, representativa funcional i
territorialment, encarregada de conduir l'elaboració d'un Pla Director que contemplés
com a eixos : 1/ Els FHN i la diversitat territorial; 2/ Els FAH i el caràcter
estructural de les seves funcions; 3/ Els FHN i l'àmbit directiu; 3/ Els FHN,
professionalitat i polítiques neutrals de provisió de llocs de treball.
Actuament estem immersos en un procés de redefinició
professional, de vegades mancat dun debat intern seriós i profund.
Lelaboració daquest Pla Director pot ésser en aquest sentit un instrument de
treball qualitatiu i participatiu, que sha de potenciar per aconseguir un disseny de
professió coherent, adaptat a les necessitats duna administració local moderna.

4.- Cobertura vacants
Una de les continues preocupacions de totes les juntes
anteriors ha estat la lluita contra lintrussisme. Aquesta ha estat dificultosa,
perquè no hem estat en condicions dassegurar la plena cobertura de les places, o
com a mínim lassistència deguda a les places vacants.
Són dos els àmbits dactuació:
Àmbit territorial estatal o autonòmic: Es tractaria
dexecutar les conclusions de la quarta ponència de lAssemblea de Tarragona,
per aconsseguir adaptar els processos de selecció i provisió de llocs de treball a les
necessitats reals del territori.
Àmbit de Tarragona: Shauria de tornar a intentar
reprendre el camí convencional amb la Diputació per tal de consseguir prestar els seveis
mínims dassessorament legal preceptiu, fe pública i intervenció a les places
vacants.
Només quan aconseguim assegurar un servei quasi complert,
podrem entrar a fons en la lluita contra lintriussisme en totes les seves vertents:
Places no dotades pressupostàriament, inexistència de complements específics, no
resolució de concursos, impediments a les preses de possessió, actitiuds
obstruccionistes,...

5.- Relacions
supracol.legials
Enteses aquestes com les de les organitzacions del col.lectiu
dàmbit superior al provincial:
Consell de Col.legis de Catalunya: Continuar amb la tònica
actual, que ha possibilitat un Consell fort, representatiu i reconegut.
Consejo General Nacional: És important la participació
activa en aquest, ja que és en el que es decidiran qüestions importants i de
trascendència pel nostre futur professional.
UDITE: La representació a nivell europeu cada dia adquireix
més fermesa. Ens hem daprofitar de tenir dos membres del Col.legi de Tarragona a
òrgans de UDITE, tenint en compte que sestà treballant en la definició dun
model de funcio directiva local europea, en la qual hi hem de tenir un pes específic.

6.- Relacions
intracol.legials
El nostre és un col.lectiu molt dispers, i de vegades
solitari. Shan dutilitzar al màxim les eines de que disposem per apropar
lorganització al col.legiat, per aconsseguir la seva participació cada vegada més
activa i decidida. Per això és necessari apropar lorganització al col.legiat,
tant des del punt de vista organitzatiu com humà. Es proposa la creació de seccions
territorials amb una doble funció:
Deliberació, consulta i debat de qüestions dinterès
professional (modificacions legislatives,...)
Informació, prèvia o, posterior, de lactivitat del
col.legi.
En definitiva, es tracta de potenciar la participació i la
corresponsabilitazació del colectiu en la tasca dels seus òrgans de govern

7.- Deontologia i
màrketing
Arribar als càrrecs electes de forma que les funcions
legalment assignades a lhabilitació estatal, siguin reconegudes com a necessàries,
de servei i a la vegada que "facin guanyar diners a lentitat local on
serveixen". Això es pot conduir mitjançant pràctiques experimentals i de difusió
recolzades bàsicament per professionals experimentats de forma que els Alcaldes i
regidors tinguin coneixement de funcions que representen en ocasions una amortització del
cost del lloc de treball de FHN. Per exemple:
Representació i defensa forense.
Plans de tresoreria empírica en funció de leconomia i
finances de cada ens local.
Qualitat del treball jurídic en via administrativa per evitar
conflictes jurisdiccionals.
Pràctiques gerencials en la realització del treball
professional dels FHN.
Perfeccionament informàtic dels FHN.
Posicionament equidistant entre lobligatorietat
dimparcialitat i la virtualitat prioritària de lacció de govern local.
Investigació del món local aportant propietat intel.lectual
en el món jurídic i econòmic.
Coneixements penals per evitar problemes daquest àmbit
tant pels FHN com per membres electes de les administracions locals.
Aquests principis o idees podrien redundar en una major
acceptació de la nostra existència i vigència, aprofondint en lètica,
professionalitat, servei, i en definitiva suport tècnic a la democràcia local.

|